Era Querimònia / documentacion istorica per M. Pau Gómez ; revisada hèta a partir dera descripcion dera Querimonia di Esperança Piqué i Ferrer [i] Jordi Vigué i Viñas



[Vielha] : Conselh Generau d'Aran, 2013
22 p. ; 20 cm

Aran istòria grafica / dirección Angelina Cases e Andreu ; coordinacion Maria Pau Gómez Ferrer ; Tèxti Mn. Jusèp Amiell Solé, [et al.]



Vielha e Mijaran ; Lleida : Fondacion Musèu Etnologic dera Val d'Aran : Pagès, cop. 2014
496 p. : il. ; 34 cm (Visió, 62) 
ISBN 9788499755663

100 ans d'istòria. Calerie massa planes e libres entà expressar damb era paraula escrita tot çò que vedem enes imatges d'aguest libre, qu'era Fondacion Musèu Etnologic met enes nòstes mans e dauant des nòsti uelhs. Ei vertat çò que se ditz: ?Ua imatge vau mès que mil paraules?. Ei ua publicacion, memòria collectiva, entà aué e entà deman, ja que permeterà as que vieràn darrèr de nosati, conéisher eth passat coma ua anèra entath futur. I figuren toti es pòbles dera Val d'Aran. Aguest libre a de servir entà preservar era memòria istorica deth nòste país. Eth cambi de costums, era evolucion urbanistica des disparièrs nuclèus, es activitats abituaus e qu'ara mos resulten curioses... Tot i é retratat. Es fotografíes, acompanhades per un explic, amassa tamb es introduccions istoriques de besonh entà plaçar-mos enes tèmes, mos explicaràn ua realitat non tant aluenhada en temps, mès òc en concèpte diferent d'enténer era vida. (Editorial).

Reglaments des ecuts des ens locaus dera Val d'Aran / Àngel Claveria Aner, Maria Pau Gómez Ferrer
Claveria Aner, Àngel


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2004-2005, núm. 4 (2006) , p. 269-282
Bibliografia i notes. Resums en aranès i anglès.

Es visites de Juan Francisco de Zamora Peinado, Pascual Madoz e Juli Soler Santaló en terçon de Lairissa. 1613-1789-1845-1906 / Maria Pau Gómez Ferrer
Gómez i Ferrer, Maria Pau


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2010-11, núm. 7 (novembre 2012), p. 157-176 : il.
Fonts i referències bibliogràfiques. Resum en aranès, català i anglès.

El 8 d'agost de 1613, Juan Francisco de Gracia de Tolba signava a Viella la Relació feta al rei Felip III dels pobles, castells, esglésies, costums, lleis i govern de la Vall d'Aran. De Gracia era assessor del comtat de Ribagorça i visitador reial a l'Aran. El 1616, el mateix rei el va enviar per actualitzar i recopilar l'Administració aranesa en un nou document conegut com a Ordinaciones Francisco de Zamora Peinado (1757-1812), després d'haver estudiar lleis, emprengué la carrera judicial, i el 1784, als 27 anys, ja era alcalde del crimen, un dels títols que tenien els magistrats en aquell temps a l'Audiència de Barcelona. Va deixar escrits diversos diaris i manuscrits, on reflecteix els seus viatges per Andalusia, el Marroc i Catalunya. Les dades recollides en aquests diaris són moltes, ja que va aplicar sistemàticament un qüestionari que feia respondre a les autoritats dels pobles per on anava passant. Pascual Madoz (1806-1870), nascut a Pamplona, fou jutge de primera instància de Barcelona i, al mateix temps, governador d'Aran i jutge de primera instància. Anticarlista, el 28 de novembre de 1835 restablí l'autoritat del govern constitucional a Viella, que es trobava ocupada pels carlins, i la hi va mantenir durant un any. El 1845, Madoz va veure publicat el seu Diccionario Geográfico-Estadístico- Histórico de España y sus posesiones de Ultramar, que havia acabat de redactar el 1834. En aquesta obra s'hi troba una descripció de la Vall d'Aran i els seus pobles. El 1906, Juli Soler Santaló (1865-1914) veié publicada la seva guia La Vall d'Aran. Soler col·laborava amb el Centre Excursionista de Catalunya. En la seva guia també es descriu la vall i els seus pobles. En aquest article veurem què van trobar aquests personatges en la seva visita al terçó de Lairissa, format pels pobles de Vilamòs, Arres de Jos, Arres de Sus, Arró, Benós, Begós i, posteriorment, Es Bòrdes.

Era descripcion archivistica NODAC de dus hons patrimoniaus de Les e Vilac depausats per Melquíades Calzado de Castro en Archiu Generau d'Aran / Maria Pau Gómez Ferrer
Gómez i Ferrer, Maria Pau


En: 134795 Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro : "damb eth còr aranés". Arròs. Val d'Aran ; Lleida : Institut d'Estudis Aranesi : Pagès, 2010. p. 97-105 : il.
 (Archivistica) 

Era Querimònia / documentacion istorica per M. Pau Gómez ; revisada hèta a partir dera descripcion dera Querimonia di Esperança Piqué i Ferrer [i] Jordi Vigué i Viñas



[Vielha] : Conselh Generau d'Aran : Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés, 2000
22 p. ; 21 cm

Era Documentacion patrimoniau e familiara aranesa : es hons depausadi en Archiu Generau d'Aran / [deth tèxte: Maria Pau Gómez Ferrer ; des fotografies: Maria Pau Gómez Ferrer ; des postaus: Archiu Generau d'Aran]

Archiu Istoric Generau d'Aran.


[Vielha] ; [Barcelona] : Conselh Generau d'Aran : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, DL 2010
157 p. : il. ; 21 cm (Quadèrns der Archiu, 2) 

Indèx des documents sus era relacion entre era val d'Aran e França des sègles XVI e XVII. Un trabalh archivistic començat en 1708 / Maria Pau Gómez Ferrer
Gómez i Ferrer, Maria Pau


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2008-09, núm. 6 (octubre 2010), p. 337-363 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

En 1708 un arxiver anònim realitzà el primer treball arxivístic a l'Aran conegut fins ara. El nostre arxiver fa una llista o enumeració breu, i per ordre, dels documents. És a dir, va realitzar un índex dels mateixos.

Drets e ordinacions de la Val d'Aran / Maria Pau Gómez Ferrer
Gómez i Ferrer, Maria Pau


En: Revista Ripacurtia. Benavarri, núm. 5 (2007) , p. 59-78 (Dossier. La pèrdua dels furs) 
Notes a peu de pàgina i Bibliografia. Resum i paraules clau en català, castellà i anglès.

Els usos i costums que regien la vida dels aranesos van quedar recollits en un document anomenat Querimònia. El 23 d'agost de 1313, Jaume II signava aquest document, en el qual es reunien determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats pel monarca. Des de 1313 fins a 1817, els aranesos van aconseguir que tots els monarques confirmessin successivament aquests privilegis. És en el segle XVII, quan els oficis de l'administració aranesa queden regulats en les Ordinacions de Juan Francisco de Gracia de Tolba, assessor del comtat de Ribagorça i visitador reial de la Val d'Aran. Aquests dos documents ens ajuden a entendre el fet diferencial aranès.

Era Val d'Aran e es sòns privilègis / Maria Pau Gómez Ferrer
Gómez i Ferrer, Maria Pau


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2006-07, núm. 5 (octubre 2008), p. 127-143 : il.
Notes. Resum i paraules clau en anglès i català.

La història d'Aran ens mostra moments històrics en els quals les demandes d'un poble i les respostes de les autoritats han marcat la diferència: el tractat d'Emparança de 1175, el document de la Querimònia de 1313, l'atorgament de la Bailia Generau d'Aran per Jaume II, el Decret de Nova Planta de Felip V i la seva influència a Aran, les ratificacions dels privilegis fins a Ferran VII i l'ablició del Conselh Generau el 1834, entre d'altres. El present document esmenta els fets històrics més importants que han influït en la història política de la Val d'Aran. Aquest escrit comença en el moment en què tenim coneixement de les primeres fonts escrites que parlen sobre Aran i s'acaba amb la recuperació del Conselh Generau d'Aran el 1991.